Esdevenir una empresa 2.0

En el número de novembre de Món Empresarial (www.monempresarial.cat) hi surt publicat un article (columna, més aviat) meu sota el títol “Esdevenir una empresa 2.0'”

I fa uns mesos, en el darrer número de UEA Magazine, de la Unió Empresarial de l’Anoia (www.uea.cat), hi sortia el mateix article però una mica mes extens.

Aprofito per a compartir-ho amb els lectors del meu blog i per incloure el text ‘integre’ a continuació:

“Segurament tots estaríem d’acord en què un dels mes importants fenòmens esdevinguts en els primers anys d’aquest segle XXI ha estat la irrupció i extensió, massiva, de la web 2.0 i l’ús intensiu de les seves aplicacions (blogs, wikis,…) i, especialment, de les xarxes socials i els microblogs, amb Facebook i Twitter, com a principals referents, entre d’altres.

Poc a poc les empreses han anat descobrint el valor que pot tenir per a elles ser presents en aquestes xarxes a l’hora d’establir contactes, converses i arribar a una bona part del seu públic potencial o bé, per exemple, per a posar en marxa nous canals de comunicació amb la seva comunitat (clients, usuaris,…).

Ara bé, el repte de les organitzacions ha estat i serè, durant els proper anys, en com esdevenir una Empresa 2.0 (concepte que ja es va definir fa uns anys, el 2006, per part d’Andrew Mc Affee).

Les tecnologies i aplicacions 2.0 tenen, també, un valor molt important per a ser utilitzades internament, com a eines de comunicació, col·laboració, treball en equip, accés a informació…

Per exemple, els blogs tenen una aplicació pràctica i immediata en la gestió de projectes com aplicacions per a tenir un registre/diari del mateix, amb la informació ordenada, classificada i arxivada cronològicament, amb l’opció de poder incloure comentaris per part de l’equip i accessible, via RSS, pels diferents stakeholders, de manera automàtica. O per exemple, podem utilitzar les wikis per a l’elaboració col·laborativa dels diferents documents del projecte (actes, guies, informes, manuals, ...)

Però també podem aplicar les wikis a l’hora d’elaborar i mantenir informació associada als nostres processos de gestió de qualitat, o per a preparar materials de formació o de producte per a la nostra xarxa comercial.

També podem considerar els blogs i microblogs com a canals de comunicació interna entre departaments o a nivell corporatiu o la seva aplicació, per exemple per a la gestió del coneixement, facilitant la creació ‘ràpida’ i ‘fàcil’ de continguts, el seu ‘etiquetatge’ i el posar-los a l’abast de la resta de l’organització de manera simple, amb sindicació “RSS”.

I trobaríem moltíssims altres exemples i aplicacions per a la majoria de departaments i processos empresarials. Llavors, la qüestió és ‘per què no ho estem aplicant a la nostra organització?’

I la resposta, com és habitual, es pot trobar en el desconeixement de les eines, en la ‘por’ al canvi organitzatiu, en una visió equivocada de moltes d’aquestes aplicacions (són per frikies) i, sobretot, en la desconfiança, per part de la direcció i dels comandament intermitjos a l’hora de posar en marxa noves aplicacions.

Si fa un temps parlàvem de la ‘fractura digital’, estem assistint a les nostres organitzacions a la ‘fractura digital 2.0’ i com a directius i empresaris no podem permetre’ns el luxe de què això passi a la nostra companyia.”